Sortida dia 24/05/14

Avui farem una crònica ben diferent i segur que molts de vosaltres ho agraireu sobretot desprès de llegir la parrafada setmanal que us fotem.... jaja.

Dissabte dia 24 en Pere i en Pep van sortir a fer una volta pel ripollès. A les 6:50 del matí aparcaven el cotxe a Camprodon. A les 7:05, i desprès de preparar-ho tot, van començar a pedalar. Fotia un fred de l’hòstia!!

-         km 1 al 10: Sortida de Camprodon direcció el càmping els Solans per agafar la pista de l’esquerre fins arribar a Puig Moscós. 10 quilòmetres d’autèntica pujada. Com diria en Makinon... Una marranada!! A dalt de Puig Moscós primeres fotos, una d’elles amb uns que practicaven trail-running.

-         km 10 al 14: Agafen el GR11 que passa per Puig Moscós i el segueixen fins al Coll de Lliens. Es suavitza la pujada i passen per prats i camins.

-         km 14 al 18: Continuen per el GR però la pujada que havia durat fins llavors, es converteix amb baixada frenètica per prats i corriols tècnics. Arriben a Setcases per fer un bon esmorzar.

-         km 18 al 30: Surten de Setcases i agafen l’asfalt que els durà a Vallter. Per el camí s’entretenen i fan algun selfie i tot.

-         km 30 al 32: Baixen un tros de carretera per desprès carregar-se la bici a l’esquena i pujar al refugi d’Ulldeter. Això si que és estar Grillat!! Entren a dins i fan un cacaolat, unes olives i patates!!

(

-         km 32 al 34: Baixen per una de les pistes d’esquí de Valldeter. Troben una mica de neu per el camí!!

-         km 34 al 57: Agafen l’asfalt de la carretera per baixar a Camprodon. Passen per dins de tots els pobles que es troben per el camí: Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars i Camprodon. Acaben la ruta, carreguen les bicis i van a fotre un bon dinar a Mas Repunxó.

Esperem que us hagi agradat aquesta crònica amb tantes fotos i que continueu llegint el nostre blog.

Si voleu veure la ruta sobre el mapa... http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6924236

P.D. vaaaaaaa... com que us heu portat tant bé, us deixem un parell de videos d’aquest parell de xalats...

Salut i pedals

Sortida dia 17/05/14 (Entreno tracks)

Avui tornaré a fer la crònica jo, bàsicament per treure feina al presi que té alguna que altra crònica pendent. Estem a dues setmanes de l’esperada Tracks del Diable i ens hem marcat una mica l’obligació de continuar entrenant per arribar al màxim de bé al dia 31 de maig. Entre setmana havíem parlat amb en Pere via WhatsApp i el que teníem clar era que volíem fer, tal com diem nosaltres, els tres dígits i uns 3000 metres de desnivell, buscant així alguna similitud amb la Tracks.

Hem quedat a les 6 del matí a la bàscula de Vidrà. Aquella hora el forner té tancat i tampoc el podem emprenyar gaire. Sortim amb 8 minuts de retard i agafem la pista que baixa cap a la depuradora i ens porta a travessar la riera per anar amb direcció Salgueda. Fa una mica de fred i baixem a poc a poc per no agafar-ne més del compte. Comencem a agafar calor quan tirem pujada amunt per arribar a la casa de Salgueda primer i a la creu de Salgueda després. Tirem pista avall i agafem el corriol que ens porta al veïnat de dalt de Sant Andreu de la Vola. He de dir que per voler baixar més del compte sobre la bici he fotut una bona patacada. En Pere s’ha sortit i ho ha baixat tot. Passem per darrere de Can Pigallem i trenquem a la dreta. Aquesta pista no l’hem deixat fins arribar al collet de St. Julià. Un cop allà agafem pista que ens porta just a sota Cabrera. Aquí comencem a descobrir nous camins i ens fotem a un corriol de baixada que al principi ha set una mica tècnic i desprès s’ha tornat més ràpid. Anem a sortir a St. Julià de Cabrera i tornem a passar pel collet. Allà trenquem a l’esquerra i continuem per la pista per fer la Serra del Feu i arribar a l’Esquirol. Quilòmetre 33, toca per un avituallament de 10 minutets si volem arribar a esmorzar amb condicions a Rupit.

Desprès de 10 minutets tornem a arrencar cap a les Fontiques. Agafem camí estret i molt tècnic que al ser pujada ens fa fotre algun bufet. Ara bé, com a bons grillats, pugem tot el tros sobre la bici. Sortim a una pista que anant tirant amunt ens porta a Cantonigròs. Al mig del poble ens desviem a la dreta i continuem pujant per un camí molt maco que hi ha al costat de la riera. Sortim a una carretera emporlanada que seguint-la ens porta a una pista que passa per St. Corneli i la Torre de la Vall. Arribem a Tavertet. Un cop allà, bevem una mica d’aigua tot mirant unes espectaculars vistes i després tirem amunt amb direcció l’Avenc. Continuem per pista fins arribar al collet de Rajols. Un cop allà ens deixem caure per una baixada sense final que ens portarà a Rupit. Toca fer foto al cartell i ruta pel mig del poble ja que el presi li fa gràcia baixar per unes escales. Arribem a la fonda Marçal i ens toca fotre un bon tiberi.

Al cap d’una hora d’haver arribat i després de descansar una mica dels 60 quilòmetres anteriors, tornem a pujar a les bicis. Travessem el poble i agafem porland de baixada que ens durà al bonic salt de Sallent. Parem un parell de minutets a treure algu de roba i a disfrutar de les vistes i comencem a pujar. Son uns 15 quilòmetres constants de pujada on passem per la Devesa, la Serra de Mateus (amb alguna marranada de corriol per allà al mig) i Coll de Saiols. Anem a sortir a la pista de Cabrera que unes hores abans havíem fet de cara amunt. Ara toca tirar avall però abans fem una breu parada. Ens alimentem una mica i el presi inclús fa un cigarro (quin paio mes pesat amb el fumar!! DEIXA-HO IA NEN!!!).

Pugem a les bicis per tirar avall i passar per tercer cop al collet de st.Julià. Continuem recte i de baixada per uns quilòmetres més endavant agafar la pista de l’esquerra per passar tota la Serra de la Rierola i travessar St. Andreu de la Vola. Toca pujar un parell de quilòmetres i travessar la carretera de la Vola. Un cop travessada, ens toca pujar per un pedregar malparit. Com que em sento bé, li cardo gas als pedals i ho pujo tot fins a dalt. Quina satisfacció!! Continuem per el corriol planer i sortim a la pista de Llombregueres que al anar-la seguint ens porta a vorejar un pèl de lluny el Castell de la Vinyeta. Ens plantem just davant de l’anomenada ‘’cuesta de la muerte’’. Son casi 4 quilòmetres amb 400 metres de desnivell positiu. Comencem a pujar però sabem que a la Vinyeta pararem a fotre un gel. Desprès de fer el gel i la fruita de ‘’turno’’ , tirem costa amunt cada un al seu ritme fins arribar a la Creu de Salgueda. S’ha de dir que desprès de 90 quilòmetres hem pujat en tot moment sobre la bici i hem arribat a dalt tots dos contents. Tirem pista avall i toca disfrutar fins arribar altre cop a la riera que havíem passat feia unes 10 hores. Ens queden 2 quilòmetres de pujada i ja hem passat dels 100. Satisfacció i cansament es l’ambient que es respira. Fem aquets 2 quilòmetres fins a Vidrà a poc a poc, ja que en Pere li be una mica de baixon per falta d’aliment. Un cop a Vidrà, cada un cap a casa seu a fotre’s una bona dutxa i a dinar. Son les 6 de la tarda!!!

Si voleu veure la ruta sobre el mapa, clikeu al següent enllaç:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6867545

 Moltes gràcies trempats i fins aviat

Pep Planas

Sortida dia 02/05/14 (Foto oficial Grillats)

En aquesta crònica ús explicaré la sortida d'aquest divendres dia 2. Vam quedar tots els Grillats davant el forn per fer la foto oficial i després tots menys en Pep vam anar a donar una volta i esmorzar com deu manar.
En Pep va haver de treballar (ja sabeu que té que pagar la bici nova :)).
Doncs a les 08:30 els Grillats es van citar a davant del forn, i tots van ser puntuals, hi eren en Pep, Pere, David, Gerard, Marc, Xevi, la joveneta Carla i un servidor, en Jesús.

Vam agafar una càmera professional, i vam començar a fer fotos, amb l'espònsor principal i sense, unes quantes fotos per tindre d'un cop tots els Grillats junts.
A la foto només van faltar l'Albert, en Xavier i en Quim. Tots els de Vidrà hi érem.

Després de les fotos vam decidir anar a fer un volt i esmorzar a la Serra de Llaers. Per anar vam agafar la carretera de Palou Xic, vàrem passar per les masies de l'Archer i la Plana, per arribar a Palou Gros, aquí vam agafar la carretera que puja al Barretó per 100 metres després agafar la Carretera que va direcció als Ferrers. Uns quilometres després vam agafar el trencant que va cap a la Masia de Maçats, Aquest tram del camí estava una mica enfangat, però res que els nostres Grillats no passin sense problemes.
Després de passar la Masia, just abans de travessar la riera, van trobar 3 ciclistes de Mallorca que estaven perduts, van haver de recular un parell de km amb nosaltres i després ells van baixar direcció a la Bauma del Teixidor mentre que nosaltres agafem el camí que ens porta fins al Teixidor, d'allà una baixada rapida i al final en Pere, es treu un dels seus corriols amagats per fotre una mica emoció a la ruta.

Arribem a Llaers, on esmorzem un parell de bones plates de carn, com ens agraden aquest moment.
Després dels cafès i el xupitos pertinents, tornem a agafar les bicis, toca tornar a Vidrà, aquest cop pel Portland fins a Besora i pel quitrà fins a Vidrà.
Tots junts vam passar un bon matí plegats, vam fer la foto i com no vam fotre un bon esmorzar.
Espero us agradí el nostre Blog!!!

Sortida dia 12/04/14 (Entreno Monegros a Cervera)

Bon dia a tots els seguidors del Grillats!!!!
Avui sóc jo, en Jesús, qui us explicara que vam fer els Grillats l'altre dia per entrenar per Monegros.
Dir que vam anar els 3 mosqueters, és a dir el Gran President, El super Secretari i un servidor.
Vam decidir quedar a les 8, coses del president i la seva feina.
El dia abans al vespre vam carregar bicis, i a les 8 ja hi érem tots 3 a punt per marxar cap a Cervera.
Si aquest cop l'entreno era per terres lleidatanes.
Vam arribar i vam esmorzar al primer bar que vam veure, un esmorzar no gaire pesat, envoltats de pòsters de Marquez, un cafetonet, sense res d'alcohol aquest cop, i cap a les bicis.
Per sortir de Cervera vam estar una estona, però finalment vam agafar la carretera bona, just sortir una baixada rapida i als pocs metres girem a la dreta i agafem una pista que tot fent un puja/baixa constant en porta a Granyanella. En aquest tram, just els primers quilometres en Jesús pateix una mica de depressió, ja pensava que no faria pas els 100 km que tenien previst fer.
Però tot després d'aquest quilometres, arriben a la pista que ens portés fins a Tàrrega, aquesta ja planera del tot, agafem un bon ritme, i en Jesús es comença a trobar bé.
Anem fent km i passem per Tàrrega, després de fer uns km per asfalt, el track torna a girar a l'esquerra per agafar una altra pista, que després d'uns quants kms en portés a Arbeca.
En aquest tram, en Pere va mostrar la seva tàctica per acabar sencer, i aquesta era anar al seu ritme a darrere, mentre en Pep i en Jesús ja veien que no era gaire normal que en Pere es quedes endarrerit.
Després de passar Arbeca agafem una pista que ens portarà fins a Puiggròs.

Aquí la ruta Gira per tornar, ja pràcticament portem la meitat de quilòmetres, i ara toca tornar fins a Cervera.
Al cap d'uns quilometres tornem a passar per Arbeca i ara agafem una altra pista que va bastant paral·lela a la d'abans però uns quilòmetres més al sud. Ara passem per Belianes i continuem el track passant per Sant Martí de Maldà per arribar finalment a Guimerà. Aquest poble és molt curiós, tot construït sobre un lateral d'una muntanya, ho recomano especialment de visitar.

Aquí els Grillats van pujar per uns carrerons estrets fins a arribar al castell, que evidentment esta a la part superior.

Pugen caminant fins a dalt la torre, fan les fotos típiques i cap a les bicis, queden uns metres mes de desnivell fins a arribar a la baixada, es fan durs, però tots pugen a bastant bon ritme.

Un cop allà, baixada i pla fins a arribar a Verdú. Aquí fem avituallament a una plaça del poble, comencem a estar cansats i va bé la paradeta.
Després arranquem per arribar a Tàrrega, tornem a agafar un troç del track de l'anada i finalment sortim a l'asfalt i veiem Cervera a lo alt.
En Pere aquí demostra que la seva tàctica d'anar tranquil darrere li ha funcionat, ja que a la pujada d'1 km fins a Cervera, arrenca i en Pep i en Jesús no el poden seguir.
Finalment un bon entreno amb molt bona companyia.
Per ultim i quasi a les 16:30, parem a dinar amb un Burger King, quin atracon "guarro" en vam fotre tots 3 plegats.
Espero us hagi agradat!!!
Salut i muntanya!!!

Sortida dia 03/05/14 (Super entreno Traks)

Com a bon secretari que soc, avui faré la crònica jo. Entre que el presi va molt enfeinat i que sempre diu que escriure no es lo seu, li treure’m el mort de sobre.

Després de tornar de Monegros, vam estar parlant i ens vam mirar la nostra agenda de pedalades. Lo que estava clar, és que quedava un més per anar a la Cabrerès i a la Traks del Diable. Jo, que no he fet mai la Traks, li vaig dir amb en Pere que volia fer algún entreno ben parit amb ell. El que no volem cap dels dos, es arrossegar-nos per terres veïnes (segur que ho acabarem fent...xd). Així doncs vam acordar que fotaríem tres entrenos ben parits per arribar al màxim de be a les dues pedalades.

Avui arribo al forn a les 7 del matí, i resulta que en Pere diu de modificar la ruta i anar a trepitjar terres franceses. Jo, com que m’adapto a tot i tampoc no m’acolloneix gaire res, li dic que cap problema. Així doncs, pugem a les bicis i ens dirigim cap a la Collada de Collfred per agafar la pista que ens porta a Sta. Magdalena de Cambrils. Un cop a dalt, travessem el fil i em toca descobrir un camí nou, un camí de 4 quilometres que passa per Plafalgars i va a sortir a Coll de Canes. Agafem l’asfalt per fer una rapida baixada fins a Coll de Coubert. Trenquem a l’esquerra i ens toca fer una mica de ‘’falso llano’’ fins a Coll de Santigosa. Un cop allà, fem la primera parada per menjar alguna cosa.

 Després d’un plàtan i una barreta, agafem una pista molt ràpida que ens fa baixar a tot drap. A mig camí, veiem un corriol mig senyalitzat i ja ens hi fotem de dret. Jo, encara que em fio del presi, penso que ens hem embarcat. Seguim el corriol fins a sortir a la casa de la Ferreria. En Pere ja torna a saber on som (tot i que sempre ho sap el puta) i agafem la carretera lateral pavimentada i de baixada que ens durà a la carretera de la collada de Capsacosta. Després de 5 quilòmetres pujant per asfalt, arribem al Coll de Capsacosta.

Continuem 5 quilòmetres més i arribem a St.Pau. Allà parem un altre cop per veure aigua de la font i menjar-nos un croissant cada un del forn de la plaça. Tornem agafar les bicis i ens dirigim pel mig del poble direcció Camprodon. Un cop sortim de St.Pau, agafem un camí pavimentat de la dreta de la carretera que ens farà pujar fins a Camprodon. Arribem a aquest poble i veiem un cartell amb el nostre objectiu: Coll d’Ares – 17’7 kms. Ho veiem relativament proper però ja portem més de 50 quilòmetres. Decidim seguir per la carretera, ja baixarem per pista desprès. Així doncs comencem a pujar trepitjant asfalt fins arribar a Molló. Aquets 7 quilòmetres no es fan gaire pesats, tot i que decidim tornar a parar a menjar passat el poble. Després de fer un petit avituallament, continuem. Sabem que ens queda un quilòmetre de pla i vuit de pujada. Tot ‘’xino xano’’ els fem i finalment arribem al punt més alt del nostre trajecte: Coll d’Ares (1513). També hem de dir que trepitgem terres franceses que es un punt afegit de la ruta.

Després de fer un parell de fotos, ens acostem a un mirador i ens trobem els craks de Mallorca que el dia abans havien compartit un tros de ruta amb uns quants Grillats. Ens fa gràcia el fet de tornar-los a trobar i és per això que ens fem una foto amb ells. Si voleu visitar el seu blog és el següent: http://sectamtbmallorca.blogspot.com.es/

Arriba el punt de continuar i tan jo com en Pere sabem que ara toca disfrutar. Ens deixem anar per una pista que ens durà a Font-Rubí. Son vuit quilòmetres que passen volant. Al mig de Font-Rubí ens ‘’enbarrenquem’’ una mica i anem a pujar per la pujada més dreta del poble. Les cames ia van carregades i tenim una gana que ens apreta. Continuem per asfalt per passar per el Club de Golf, Camprodon, St Pau fins arribar al nostre objectiu: Restaurant la Teuleria. Miro a la cara amb en Pere i el paiu està més blanc que la samarreta del Madrid. Entrem al restaurant i ens toca disfrutar d’un magnífic rissoto i d’un espectacular entrecot.

Al cap d’una hora, tornem agafar les bicis. Hem agafat forces amb l’àpat i tmb ens ha anat bé parar una mica.  Agafem la carretera direcció St. Joan, però a la Colònia Llaudet trenquem a la dreta per passar sobre un bonic pont de fusta i agafar el vora Ter. Al cap de pocs metres ia agafem el carrilet que ens fa passar per el mig de St. Joan de les Abadesses. Resulta que se celebra el Clownia i ia un marder de gent per allà al mig que tenim feines a esquivar-los a tots. Quan sortim del poble, parem de trobar tanta gent i agafem una bona velocitat fins arribar a Ripoll. Ens toca fer la típica ruta turística del presi i finalment sortim a la zona dels supermercats. Passem per davant can Villaura i a la Colònia de Sta. Maria, agafem camí que ens durà darrere la depuradora primer i a la carretera de Llaers desprès. Només de trepitjar paviment, fem una petita parada per tornar a menjar alguna cosa i poder arribar bé a Vidrà. Tornem a pedalar per fer 4 quilòmetres de pujada fins a Llaers i un cop allà fem els últims quilòmetres de paviment fins a Besora. Un cop al poble veí, l’Eli ‘’d’en Sergi’’ ens obre el garatge per beure una mica d’aigua i agafem finalment la carretera que ens portarà a Vidrà.

Com que sempre diuen que els números manen, a continuació un petit resum: 13 hores al costat del presi, amb 135 quilòmetres pedalant i 2.558 metres de desnivell positiu. I si desprès de tot això encara no en teniu prou, cliqueu a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6752701 i us continueu repassant la ruta.

Moltes gràcies a tots per dedicar un parell de minuts al nostre blog!!

Pep Planas