Bon dia a tots els seguidors del nostre blog!! Avui em toca
a mi (Pep) escriure la ruta que vam realitzar el dissabte 25 de gener els tres
grillats de torn: En Jesús, en Pere i jo.
Com cada dissabte que sortim, varem quedar a davant del forn
de Vidrà a ¾ de 8, just a punta de clar. S’ha de dir que hi va haver bastanta
puntualitat, avui no toca retreure el parell de minuts que va arribar tard en
Pere.. jaja
Un cop tots allà, comença la sortida. Ens dirigim cap al
barri de la Creu de l’arç i agafem la carretera que ens portarà a Ciuret.
Continuem un kilòmetre més sobre asfalt i agafem el camí que porta al Coll de
Ciuret. Arribats aquest punt, tirem cap a l’esquerra en direcció Freixeneda i
just abans d’arribar a la frenètica baixada que et porta a la casa, trenquem a
la dreta i agafem un corriol, una mica brut i trialer, però que ens durà a la
casa de Sallent (s’ha de dir que un cop restaurada fa goig de mirar!!). Després
de mirar-nos la casa un parell de minuts des de la balla i que la càmera ens
filmés, continuem pel camí avall fins la riera de Sallent. Un cop allà toca fer
cas al nostre president i ens fa passar 150 metres per dins l’aigua, on per
sortir de la riera i entrar al camí de nou, una mica de gel em fa fer el
‘’cagarelo’’ i em fa baixar de la bici. Continuem amb direcció al mirador del
salt de Sallent, un cop allà toca fer les fotos per donar color al nostre blog.
Després de tirar-nos les fotos i veure com d’espectacular es
aquesta zona, ens dirigim al camí dels matxos. Aquí arriba el meu moment i em
toca retreure més d’un cop lo cagats que son els meus companys de viatge (s’ha
de dir que en Pere baixa bastant mes a sobre la bici que en Jesús..). És un
camí totalment trialer i ple de rocs. Hi haurà gent com jo, que hi disfrutarà
però hi haurà gent que ho trobarà una ‘’embarrancada’’. Un cop tots a baix, ens toca fer una zona de
baixada que és molt rapida i
Al cap d’una hora, ja tornem a ser a fora del restaurant i
agafem les bicis altre cop. Tirem un tros enrere i travessem el poble de St.
Privat, on agafem un camí que fot una bona pujada i que ens portarà fins a Can
Vidal. Un cop allà fem una petita parada tècnica per treure’ns alguna peça de
roba i picar alguna cosa d’aliment. Continuem per un corriol que fa una mica de
pujada però és de bon fer i ens porta a la finca de l’Esteller. Dins aquesta
finca està prohibit passar-hi amb bici (o això fiquen els cartells!!).
Nosaltres com a bons Grillats de Vidrà passem per dins la finca uns 3o4
kilòmetres per anar a buscar la carretera asfaltada que ens portarà primer a
els Plans, i desprès a la collada de Collfred. S’ha de dir que aquest tros
d’asfalt es va fer llarg, ja que les cames començaven a notar el desnivell
acumulat.
Des de la collada, ens tirem avall i disfrutem una mica de
la baixada. No en vam tenir prou, que un parell de kilòmetres per sota de
Ciuret, vam agafar el corriol anomenat ‘Camí de Vidrà’ per anar a sortir a la
casa del francès. Des d’allà asfalt fins a Vidrà.
Crec que desprès de fer 1500 metres de desnivell positiu i
casi 45 kms, va ser una molt bona matinal.
