dissabte, 30 de novembre del 2013

Sortida dia 30/11/13

Bon dia a tots,


Avui dissabte dia 30 de novembre, uns quants Grillats han fet una sortida pels voltants de Vidrà, res especialment dur, la duresa la posava el clima. Amenaçant amb neu i amb temperatures negatives.





Els valents que han plantat cara a la meteorologia han estat en Pere, en Marc, en Pep, en Jesùs i el seu cosí, en Carles, que era la primera vegada en molt anys que pujava a un bici de muntanya per fer un sortida ben parida.

Els Grillats han quedat a les 8:30 al forn, i per sorpresa de tothom, inclosa la seva sogra, en Pere ha arribat a l’hora, per aquest fet li donem tots plegats l’enhorabona. Tu pots ser puntual Pere....

Ja tots junts s’han dirigit cap a Palou Xic, Palou Gros, Barretó per desprès agar un corriol que baixa cap a Maçats. Aquest corriol li ha costat una mica a en Carles, es nota la falta de practica.

Un cop a Maçats, s’han dirigit cap a la Bauma del Teixidor, on han fet una petita parada i una de les habituals sessions fotogràfiques.

Desprès els Grillats han reprès el camí direcció a Llaers, allà els hi esperava un bon esmorzar com es mereixen , una plata de graellada de carn, que al final han estat dos, vi i com no pot ser d’una altra manera una bona rentada al got.

Desprès d’una xerrada i els cafès, s’han disposat a tornar a Vidrà, al trencant dels Ferrers en Pere i en Pep han decidit tornar per Palou Gros, per fer una mica mes dur el camí. Els altres 3 Grillats que ja estaven cansats, han decidit tornar per la carretera, el cas es que arribant al Collet de l'Orri s’ha posat a nevar, sort que ja estaven arribant a Vidrà.

En Pere i en Pep han arribat 15 minuts desprès a Vidrà, denotant així que han portat un bon ritme.
Les sensacions han estat bones, un dia de sortida relaxada i tranquil·la, de tant en tant ja va bé.



Enllaç a les dades de la ruta: Ruta per Vidrà

Apa a disfrutar de la muntanya!!!!!


diumenge, 24 de novembre del 2013

Sortida dia 23/11/13





Bon dia a tothom;

ahir dissabte, 3 dels nostres Grillats van anar a passar una mica de fred en bici.

Concretament aquest 3 Grillats són l'Albert (dissenyador d'aquesta ruta), en Pere (el que s'apunta a totes) i en Jesús (el que pateix a totes).

A les 7:30 havien quedat a Sant Pere de Torelló, però per alguns problemes de llençols van arribar una mica més tard. Mentrestant l'Albert ja esperava impacient a l'entrada del bar.

Una vegada arribem, un talladet ben calent, -2ºC al carrer, l'Albert amb l'ansia s'ha oblidat les sabates d'anar amb bici, va cap a casa a posar-se les sabates, mentre en Pere i en Jesús descarreguen les bicis i es preparen. Una vegada preparats van cap a casa de l'Albert i som-hi, cap a l'aventura.

Fa molt fred, just començar una primera baixada per comprovar que avui la cosa és de valents, primers 2 km i primera "guarrada", tenim que travessar una riera, i tot fa pensar que ens mullarem els peus. L'Albert passa primer i sel's mulla una mica, mentre en Pere i en Jesús intenten posar pedres al mig per no mollar-se. En Jesús comença a passar i tot just al segon roc patina, quasi cau a terra i fica els dos peus dintre l'aigua. Tot seguit passa en Pere, però decideix fer-ho sobre la bici, i quasi  que posar el peu a terra, però finalment passa sense inconvenients.

Un cop travessada, en Jesús esta ben mullat, li entra una mica (bastant) de depressió. Decideixen anar a Sant Pere un altre cop a canviar mitjons.

Una vegada fet, tornen a l'aventura, però ara per un altre camí. 

Es dirigeixen cap al Coll de vidrier, la idea era fer quasi  tot corriolperò com que hem perdut molt temps, decidim anar per camí.

Un cop al Coll de Vidrier es dirigeixen per darrere de Cabrera fins a Cantonigròs. Passen de llarg per arribar al moment més important del dia l'esmorzar.

Però no va ser fàcil arribar per en Jesús, els peus mullats i la seva depressió, li van fer passar-ho realment malament. En un tram molt tècnic i dret, van haver de pujar caminant, i els peus és com si no estiguessin al seu lloc.

Però finalment van arribar a Tavertet, una llar de foc i un bon esmorzar els esperava.



Just arribar en Jesús es va treure les sabates i va posar literalment els peus a dintre el foc, al cap d'uns minuts van reaccionar i van tornar a la vida.

En Pere també va aprofitar per escalfar-los una mica, mentre que l'Albert, va demostrar que és un tio ben dur. Ni es va apropar al foc, poder li te por.

Despres d'un bon esmorzar calent i de assecar mitjons i sabates, van tornar a pujar-se a les bicis. És molt tard, i en Pere i l'Albert, ja que veuen el patiment d'en Jesús decideixen escurçar la ruta i tornar per asfalt fins a l'Esquirol.

Desprès uns camins fàcils per Sant Martí Sescorts per arribar bastant ràpid a Sant Pere de Torelló.

En Pere i l'Albert han hagut d'esperar a en Jesús en varius llocs, ja que aquest no podia més.

Un cop arriben, unes llaunes de refresc, carreguen bicis i cap a Vidrà a descansar, s'ho mereixen!!!!


Aqui us deixo l'enllaç a la Ruta


Apa fins a un altre!!!!

P.D: Espero que sense mollar-me els peus.

dijous, 14 de novembre del 2013

1ª Volcanolimits


Aquest diumenge passat dia 10 de Novembre, 4 Grillats ens vam disposar anar a volguer
patir una mica pedalant, vam fer la Volcanolimits.
Ja feia un mes que hi estàvem apuntats, 500 persones em bici, ha sigut la primera edició d aquesta cursa de BTT, la Volcanolimits a Sant Privat d' en Bas, els 4 erem l'Albert, Jesús, Pep i en Pere.
En Jesús va tenir dubtes de la seva assistència fins just el dia abans al vespre, venia d' una lesió important al tormell de grau 2, feia dues setmanes que s' ho havia fet.
En Jesús es molt valent i va fer una recuperació a l' estil Puyol i em un pim pam ja hi podem anar-hi!


Varem començar la cursa em 15 min de retard, a les 9:15, tothom estava nerviós, l Albert ja no  podia aguantar, els primers 5 kms eren per carretera i de pla, l Albert ja es va avançar 500 mts dels altres 3 Grillats, arribats a la primera pujada ja hi ha un embut de collons!
Comença la pista de terra i em 4 kms tenim de superar un desnivell de 400 mts, ens va passar el fred de cop, tot seguit vam fer una bona baixada que en va portar a Ridaura, de cara avall si que ens vam trobar valents, vam adelantar uns quants " palanganes " que tenen por dels rocs i furats, tambe en podriem dir Pixa-Pins, sense que ningu s' ofengui!


Fem 2 kms d' asfalt hi arribem al primer avituallement, l ' Albert ja no hi es, s ' ha avançat i ja no el veurem mes fins l' arribada, en Pep i en Pere ens ajuntem per fer la pujada que ens portà a Coll de Canes, 1120 mts, en Pep arriba em la roda puntxada!
Fem un avituallament i llarga pujada fins pràcticament a 1500 mts d ' alçada a sota de Santa Magdalena de Cambrils, la mes dura del dia!


Entrem a les nostres terres, el Vidranès la primera baixada ens portà fins a Collfred, després molt asfalt fins la baixada del petroli, terreny em moltes pedres i en Pep ja torna a puntxar!
Ara si arriba l'ultima pujada de 3 kms i després corriol i asfalt de baixada que ens arriba a la meta! Per fi s ' acaba el patiment!
A l ' arribada va arribar en Jesús primer dels 4 Grillats, la lesió li comportava molèsties hi va dicidir fer la curta de 33 kms, total que va acabar 6 è de la llarga, per que estava apuntat a la llarga.
En Jesus va explicar que poc abans d ' arribar a la meta l ' havia adelantat el primer, un tal Colomer que es conegut a la comarca per ser un especialista en curses de Btt, literalment va passar i li va arrencar els adhesius de la bici! Acollonant, com una moto!

L ' Albert va anar en solitari tota la cursa i va arribar em un molt bon temps de 4h i 23 min, i en Pere i en Pep 24 min mes tard!



I per ultim un video de OlotTV: Volcanolimits


Un bon resultat per els 4 Grillats, acaban una cursa de 52 kms, 1803 mts de desnivell positiu i
fer -ho en menys de 5 hores esta molt be!
Fins un altre!!

dijous, 7 de novembre del 2013

Sortida Vidrà-Platja d'Aro

El passat dia 1 de novembre va ser el dia que els grillats de Vidrà van fer la tradicional sortida Vidrà – Platja d’Aro. Semblava que era el dia escollit per fer la foto oficial de grup i poder-vos la presentar aquí al bloc. Van anar passant els dies previs a la sortida i van causar baixa en Marc, en Gerard, en David i en Jesús per motius físics o d’agenda. Al final, vam fer la ruta en Xevi, en Pere, en Pep i l’Albert, acompanyats d’en Fermí i la Raquel (cunyat i germana de l’Albert).

Així doncs, el divendres a les 6 en punt del matí, tots els membres de l’expedició estàvem apunt de marxar a davant del forn (per qui no ho sàpiga és el lloc de convocatòria dels grillats). Desprès de fer uns petits reglatges i de parlar una mica amb el forner, varem començar a pedalar en direcció a la collada de Collfred (1.325 m.). Feia una mica de fresqueta i era fosc. Gràcies al frontal de l’Albert varem poder anar pujant, això si a poc a poc, ja que el dia era llarg i no volíem perdre moltes forces de bon principi. A les 7 del matí ja havíem arribat al punt mes alt del recorregut i ens vam disposar a fer la llarga baixada fins a Sant Privat. A mitja baixada, en Pere ens va ensenyar un corriol per retallar i no haver de fer tant quitrà. La llàstima va ser que la majoria dúiem les rodes a 3’5 – 4 per poder rodar ràpid i no es va disfrutar com el corriol mereix. Un cop a Sant Privat, vam tirar direcció les Preses que és on agafem normalment el carrilet. Cinc quilometres mes enllà, a Sant Esteve d’en Bas, varem fer una parada per menjar alguna cosa i agafar una mica d’energia. 

Havíem agafat fred. Vam continuar seguint el carrilet, amb una velocitat de mitjana bastant alta i no vam fer cap altra parada fins a Bescanó. Allà mentre esperàvem que arribessin la Raquel i en Fermí, en Pere va voler alçar la roda i va tastar la duresa del terra gironí. Una hora després d’haver arribat, ja havíem esmorzat i tornàvem a agafar la bici per tirar carrilet enllà i travessar tot Girona. Es fa pesat ja que hi ha moltes cruïlles i semàfors i has d’estar constantment al cas.  Passat Girona, vam agafar un altre cop un bon ritme i els quilometres van anat sumant. A mida que anàvem pedalant es van formar tres grups: l’Albert amb solitari, en Xevi, en Pere i en Pep i finalment en Fermí i la Raquel. Abans d’entrar a Llagostera ens vam agrupar altre cop i els últims quilometres  van ser per disfrutar-los. Desprès de 121 quilometres pedalant, per fi varem arribar a Platja d’Aro. Eren 2/4 de 4 de la tarda i teníem el mar a davant. Ens vam tirar les fotos de rigor, i cap al cotxe a canviar-nos i guardar les bicis. I per acabar d’arrodonir una magnifica jornada, ens vam entaular al passeig i vam fer un bon i merescut dinar de grillats.





Esperem que us hagi agradat la crònica i ja sabeu... quan tingueu un dia lliure,  aprofiteu per fer aquesta magnifica ruta!!